DOP i IGP són els acrònims de dos marques de qualitat. Es tracta de dos models d’indicació geogràfica i especialitat tradicional creades per promoure i protegir els noms de productes agrícoles i productes alimentaris de qualitat. Es representen amb dos logotips de qualitat. Aquests són reconeguts i promoguts per la Unió Europea a les propostes del Ministeri de Polítiques Agrícoles. Sotmeten als fabricants a controls periòdics per part d’un organisme de certificació independent. Ambdós logotips estan autoritzats i protegits a tots els països europeus. Estan també dissenyats per defensar els consumidors del frau alimentari.
El Reglament (UE) núm. 1151/2012 (article 5) descriu el significat de les sigles PDO i IGP:
PDO (Protected Designation of Origin)
PGI (Protected Geographical Indication)
DOP i IGP: quina és la diferència
DOP: Denominació d’origen protegida.
Les qualitats i propietats dels productes DOP estan determinades exclusivament per l’entorn geogràfic.
Per rebre l’estat de DOP, tot el producte s’ha de fabricar i processar dins de la regió específica.
L’estat de DPO certifica que tot el procés de producció es realitza des del principi fins al final en una àrea específica.
Tot el procés de fabricació i comercialització d’un producte certificat per PDO s’ha de dur a terme a la regió afectada.
designacio origen protegida
IGP: Indicació geogràfica protegida
El factor principal per al producte amb IGP és una certa qualitat de característica atribuïble al seu origen geogràfic.
Per rebre l’estat d’IGP, la regulació europea posa l’accent en la fase de producció i/o transformació que s’ha de realitzar en un determinat territori.
L’estat de IGP es concedeix fins i tot quan una fase del procés productiu només es realitza a la regió.
El producte ha de ser fabricat almenys parcialment dins la regió específica, però no totes les seves propietats poden ser “atribuïdes” a aquest territori.
En ambdós esquemes, el que es requereix és una prova de l’enllaç “històric” amb les regions a què fa referència la sol·licitud.
Per posar un exemple:
Un pa fet a Osona amb un determinat tipus de cereal cultivat fora de la comarca, però que s’elabora amb el mètode de la zona que demana la IGP, té dret a aquesta acreditació. És així perquè l’elaboració del pa respecta els mètodes de processament aplicats tradicionalment a Osona i es beneficia d’un factor humà i ambiental local ideal per a la seva elaboració. Però si a més a més, el cereal que s’utilitza per fer el pa també prové d’Osona, seria un producte certificat per DOP
Què cal fer per obtenir certificacions i distintius de la Generalitat per protegir i valoritzar el ric patrimoni agroalimentari del nostre país. Distintius IGP/DOP que asseguren al consumidor unes característiques de qualitat diferenciada, en relació amb l’origen, les especificitats del sistema de producció, etc.
